Quan algú que coneixes és diagnosticat de càncer pot resultar difícil saber com tractar emocionalment un malalt de càncer i prestar-li la teva ajuda. Són moments d’angoixa i tensió en què no ens sentim còmodes perquè és un tema complicat de tractar.

Des de SiC coneixem bé aquesta sensació i si sents que vols ser-hi per ajudar la persona propera amb càncer, a continuació et fem alguns suggeriments per escoltar, parlar i estar al voltant del teu ésser estimat. Us avancem que: la comunicació i la flexibilitat són claus.

Com tractar emocionalment un malalt de càncer que acaba de ser diagnosticat

El més important és estar disposat a escoltar. Sembla fàcil, però quan ens asseiem a escoltar una persona que està passant per un moment complicat, com és el diagnòstic de càncer, no hem de jutjar ni intentar canviar el seu estat d’ànim. De vegades, només cal saber que compta amb tu per prestar-li ajuda, una espatlla sobre la qual plorar, un moment d’esbarjo o simplement sentir-se escoltat.

És normal que la persona diagnosticada passi per moments en què la incertesa li provoqui sentiments d’enuig, depressió o vulgui tancar-se en ell mateix. És una resposta lògica al procés d’aflicció per la pèrdua que comporta el diagnòstic de càncer (salut, energia, temps…) Amb el temps, la majoria aconsegueix adaptar-se a la nova realitat i continua amb la seva vida d’una manera normal. Algunes persones necessiten ajuda addicional com la que oferim de manera gratuïta a la nostra associació: tallers, voluntariat, grups d’ajuda o teràpia psicoemocional.

Tips per parlar amb una persona amb càncer

Si no saps què dir a una persona diagnosticada amb càncer, no ets l’única persona a qui ha passat. El més important és tractar la situació des de l’interès de saber com està aquesta persona i fer-li saber que estaràs al teu costat durant el procés. De vegades, les expressions més senzilles són les que tenen més significat i, en la majoria dels casos, escoltar és el suport més gran que pots brindar.

Comunicació honesta i oberta

La comunicació ha de ser honesta i oberta. Per això, us deixem algunes idees de com podeu interactuar:

• «No sé ben bé què dir, però vull que sàpigues que soc aquí per a qualsevol cosa que necessitis.»
• «Lamento molt que estiguis passant per això, però vull que sàpigues que no estàs sol/a. Pots comptar amb mi.»
• «Com estàs? Si necessites parlar-ne, desfogar-te, riure, plorar, enfadar-te o el que necessitis, vull que sàpigues que pots fer-ho amb mi.»
• «En què et puc ajudar?» o «Què necessites de mi?»

Encara que és bo intentar animar o encoratjar la persona diagnosticada amb càncer, intenta no caure en mostrar un optimisme fals o tòxic en què «obliguem» la persona a mantenir una actitud positiva. Podria ser interpretat com frivolitzar la situació o minimitzar les pors o sentiments de tristesa.

Sentit de l’humor

Pot ser una manera de suportar la malaltia, a més a més de ser una altra forma de suport. Un bon sentit de l’humor alleuja l’estrès i pot aconseguir desconnectar una mica d’una situació tan seriosa com el diagnòstic de càncer. Amb això, no volem dir que es facin acudits a no ser que sàpiga amb seguretat que la persona diagnosticada pugui suportar això amb l’humor corresponent. Deixa que ells prenguin la iniciativa, és sa si la persona troba alguna cosa que li resulti graciosa sobre els efectes secundaris i pots riure amb aquesta persona sense jutjar-la.

Respecta la seva privadesa

Això és obvi, però si la persona diagnosticada li explica que té càncer, no ho ha de dir a ningú més sense el seu consentiment. Deixa que sigui la mateixa persona qui informi i si algú més li pregunta sobre el tema, pots dir que no et correspon a tu parlar sobre això, però que segurament la persona en qüestió apreciï que s’hi preocupin.